☰ Índex de continguts
Una de les parts més importants d'un radar és el capçal radar, ja que integra l'antena i, molt probablement, bona part de l'electrònica encarregada de generar, rebre i processar els senyals de microones. La seva missió és mesurar la velocitat dels vehicles mitjançant l'emissió de microones. Aquestes ones es reflecteixen sobre el vehicle i tornen al radar com si es tractés d'un eco.
Com que el vehicle està en moviment, la freqüència de l'ona rebuda és lleugerament diferent de la freqüència emesa. Aquest fenomen es coneix com a efecte Doppler i permet calcular amb gran precisió la velocitat del vehicle. Podeu trobar tota la informació sobre l'efecte Doppler en aquest enllaç.
Segons la documentació disponible, el mateix capçal radar (CRA) s'utilitza en totes les configuracions conegudes del sistema Cirano500, adaptant-se a diferents tipus d'instal·lació:
- Radar lateral.
- Radar de pal.
- Radar de pòrtic.
- Radar mòbil.
Les fotografies disponibles permeten observar que, tot i utilitzar el mateix model de capçal radar, la seva orientació respecte al suport varia en funció del tipus d'instal·lació. Aquesta diferència és especialment apreciable en la posició de la placa identificativa, que actua com a referència visual del gir del capçal sobre el seu eix longitudinal.
Aquest canvi d'orientació no sembla respondre a criteris aleatoris de muntatge, sinó que és coherent amb la necessitat d'adaptar el mateix capçal radar a configuracions tan diverses com els radars mòbils, laterals, de pal o de pòrtic, mantenint la geometria de treball prevista pel fabricant.
Més endavant, a l'Observació tècnica, analitzarem aquesta característica constructiva amb més detall i la relacionarem amb la geometria obliqua del frontal del capçal, l'angle de treball de 22° especificat pel fabricant i les diferents evidències fotogràfiques recopilades.
Sobre les diferents versions que s'han desenvolupat al llarg dels anys, la informació disponible és molt limitada. Tot i això, sabem que el Cirano500 ha experimentat diverses evolucions, tant a nivell mecànic com electrònic. A mesura que anem obtenint nova documentació o evidències, intentarem ampliar aquesta informació i documentar les diferències entre les diferents versions.
El Cirano500 opera a la banda Ka, un segment de l'espectre de radiofreqüència que comprèn des dels 26,5 fins als 40 GHz.No obstant això, segons la documentació tècnica d'Indra Group, el antena del Cirano500 treballa específicament a una freqüència de 34,3 GHz ±100 MHz, és a dir, dins d'un rang comprès entre 34,2 i 34,4 GHz.
Aquesta freqüència també és utilitzada per altres cinemòmetres molt coneguts, com ara el Multanova 6F, fet que va propiciar el desenvolupament de detectors de radar específicament optimitzats per a aquesta banda. Per aquest motiu, durant molts anys la banda Ka ha estat una de les més conegudes entre els usuaris d'aquest tipus de dispositius.
El capçal radar està allotjat dins d'una carcassa d'alumini formada per dues peces: una part frontal de color més fosc i una part posterior d'alumini, unides entre si mitjançant una brida situada a la zona central.
Les seves característiques principals són:
- Dimensions: 150 × 150 × 300 mm.
- Pes aproximat: 3 kg.
- Alimentació: 12 V CC.
- Consum màxim: 25 W.
- Interfície de comunicació: RS-422.
A la part frontal del capçal es pot observar un radom de color blanc.El radom és una coberta fabricada amb un material dielèctric transparent a les microones. La seva funció és protegir l'antena de la humitat, la pols i els impactes, permetent al mateix temps el pas de les ones electromagnètiques amb una atenuació mínima.
El capçal del Cirano500 es caracteritza perquè la part frontal de la carcassa no és perpendicular a l'eix longitudinal del conjunt, sinó que presenta un acabat oblic on s'allotja el radom.
Aquest tipus de geometria no és exclusiu d'aquest model, ja que també es pot observar en altres radars de velocitat coneguts. Això suggereix que es tracta d'una solució de disseny més habitual del que podria semblar a primera vista i que pot respondre a criteris funcionals compartits entre diferents fabricants.
A mé, aquesta geometria coincideix amb la documentació del fabricant, que indica que l'antena treballa amb un angle de 22° respecte a la calçada un cop el sistema està correctament alineat.
La coincidència entre la geometria del capçal i l'angle de treball especificat pel fabricant fa pensar que aquest acabat oblic forma part del disseny funcional de l'antena, permetent orientar el seu eix de radiació respecte a l'eix mecànic del capçal.
Tot i que el fabricant no publica cap esquema intern que confirmi aquesta disposició, la geometria externa del capçal i les especificacions d'instal·lació descrites al manual apunten clarament en aquesta direcció.
La informació tècnica publicada sobre l'interior del Cirano500 és molt limitada. Tot i això, el fabricant el descriu com una unitat autònoma, alimentada únicament amb 12 V CC i comunicada amb la unitat de control mitjançant una interfície estàndard RS-422.
El capçal del Cirano500 es caracteritza perquè la part frontal de la carcassa no és perpendicular a l'eix longitudinal del conjunt, sinó que presenta un acabat oblic on s'allotja el radom.
Aquest tipus de geometria no és exclusiu d'aquest model, ja que també es pot observar en altres radars de velocitat coneguts. Això indica que es tracta d'una solució de disseny emprada per diferents fabricants quan les característiques de l'antena o del feix radiat així ho requereixen.
A més, aquesta geometria coincideix amb la documentació del fabricant, que especifica que l'antena treballa amb un angle de 22° respecte a la calçada un cop el sistema està correctament alineat.
La correspondència entre el disseny oblic del frontal i l'angle de treball especificat pel fabricant reforça la hipòtesi que aquesta forma no respon únicament a criteris mecànics o estètics, sinó que forma part del disseny funcional del capçal, permetent orientar l'eix de radiació de l'antena respecte a l'eix mecànic del conjunt.
Encara que el fabricant no publica cap esquema intern que mostri la disposició exacta de l'antena, la coincidència entre la geometria externa del capçal, les especificacions d'instal·lació i l'angle de funcionament declarat constitueix una evidència coherent que dona suport a aquesta interpretació.
Segons la documentació del fabricant, el capçal radar (CRA) funciona com una unitat autònoma que únicament necessita una alimentació de 12 V en corrent continu i una comunicació amb la unitat de control (MCV) mitjançant una interfície sèrie RS-422.
El cable que uneix ambdues unitats incorpora tant les línies d'alimentació com les de comunicació, permetent configurar i supervisar el funcionament del radar des de la unitat de control.
Entre els paràmetres configurables descrits pel fabricant es troben:
- Límit de velocitat.
- Sentit de circulació.
- Classificació entre vehicles lleugers i pesants.
- Altres paràmetres propis de configuració del radar.
Les evidències disponibles indiquen que el MCV actua principalment com una unitat de control basada en un ordinador industrial, encarregada de gestionar la configuració del sistema, supervisar-ne el funcionament, registrar els resultats i comunicar-se amb la resta d'elements de la instal·lació.
Per la seva banda, el CRA concentra tota la funcionalitat pròpia del radar: genera el senyal de microones, rep l'eco retornat pels vehicles, processa l'efecte Doppler i envia la informació processada a la unitat de control.
L'arquitectura descrita és coherent amb la utilitzada en altres sistemes desenvolupats per Indra, com ara els equips de lectura automàtica de matrícules (ANPR), on el sensor integra tota la funció específica de captura i processament, mentre que la unitat de control està basada en un ordinador industrial estàndard. Les evidències recopilades apunten que el Cirano500 segueix aquesta mateixa filosofia de disseny.
Afegeix un nou comentari