Els 3,4 i 5 radars de Velocitat de Terrassa
Dissabte, 20 de gener de 2007, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, número 18, pàgina 79, va publicar l’anunci de licitació següent:
«L’Alcaldia-Presidència, mitjançant el Decret núm. 14862, de 30 de novembre de 2006, acordà la licitació del contracte de subministrament i instal·lació, mitjançant arrendament amb opció de compra, d’un equip cinemòmetre radar complet, la col·locació de tres cabines equipades sobre la calçada de la via pública, la substitució de l’equip fotogràfic del cinemòmetre Multanova 6F-MR per una càmera digital homologada per a aquest radar i el manteniment durant el període de vigència del contracte.»[286]
La bomba estava activada i el rellotge havia començat el compte enrere. La licitació preveia actualitzar amb una càmera digital el radar Multanova 6F-MR que ja tenia l’Ajuntament —utilitzat fins aleshores per les patrulles de la Policia Municipal—, adquirir un segon radar complet i instal·lar tres cabines fixes. Per tant, tot indicava que el plantejament inicial consistia a fer rotar els dos cinemòmetres entre les tres cabines.
El temps corria i tot semblava indicar que aquella licitació no tindria més conseqüències que les d’un anunci publicat mesos enrere en un butlletí oficial que gairebé ningú no recordava. La situació, però, va començar a canviar durant les darreres setmanes d’octubre de 2008. En diferents punts de Terrassa, els egarencs van començar a trobar petites obres a la via pública: bases de formigó, canalitzacions i fixacions que semblaven anunciar la instal·lació de les cabines previstes en aquell document publicat gairebé dos anys abans.
La bomba acabava d’esclatar. Les cabines de radar començaven a aparèixer pels carrers de Terrassa: una a l’avinguda del Vallès, a l’altura del número 167[406]; una altra a la carretera de Rubí, la BP-1503, prop del punt quilomètric 22,9 i de la deixalleria de Can Casanovas[420]; i una tercera a l’avinguda de Josep Tarradellas, a la plaça de Lluís Companys[394]. Ja n’eren tres, les mateixes que preveia la licitació. Però la sorpresa encara havia de ser més gran: en va aparèixer una quarta a l’avinguda del Vallès, a l’altura del número 348 i al costat de Desguaces Viuda Vila[400], i una cinquena a la carretera de Matadepera, al costat del Club de Tennis Taula[387]. La instal·lació havia superat totes les previsions: el document oficial parlava de tres cabines, però sobre el terreny se’n podien comptar cinc.
Un cop refets de la sorpresa inicial, era el moment d’esbrinar què ens havíem perdut entre la publicació del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del dissabte 20 de gener de 2007 i l’aparició de les instal·lacions durant la tardor de 2008. Després d’una recerca exhaustiva, la resposta va ser desconcertant: no vam trobar cap anunci, resolució ni document públic que expliqués com s’havia passat de les tres cabines previstes en la licitació a les cinc que finalment es van instal·lar. Tampoc no hi havia indicis que s’hagués ampliat el nombre inicial de cinemòmetres: un radar nou i el Multanova 6F-MR existent, actualitzat amb una càmera digital.
Amb el pas del temps van anar apareixent, amb comptagotes, noves informacions oficials que confirmaven allò que sobre el terreny ja era evident.
La revista municipal va aportar la primera confirmació explícita: l’Ajuntament disposava de dos cinemòmetres que s’anirien traslladant alternativament entre cinc punts fixos de control. Es confirmava així que continuaven existint dos radars, però que les tres cabines anunciades en la licitació de 2007 s’havien convertit en cinc.[424]
La publicació va precisar que els dos cinemòmetres i els cinc punts de control havien entrat en funcionament el juliol de 2009. Des d’aleshores, els equips havien controlat gairebé 3,6 milions de vehicles i un 0,6 % dels controls havia acabat en denúncies tramitades per excés de velocitat.[425]
Arribats a aquest punt, és hora de conèixer els equips. Les cabines corresponen al model que hem catalogat internament com a Multanova V3[224], mentre que els cinemòmetres eren del tipus Multanova 6F[78]: radars basats en l’efecte Doppler[93] que treballaven en la banda Ka, a una freqüència de 34,3 GHz.
La documentació consultada no identifica el model exacte de la càmera digital incorporada als equips. La nostra hipòtesi és que es tractava d’una SmartCamera I[426], una de les primeres càmeres digitals de ROBOT amb connexió USB. Si aquesta identificació és correcta i els equips no disposaven de connexió remota a la xarxa municipal, els agents o el personal tècnic havien de desplaçar-se periòdicament fins a les cabines per descarregar les dades. Els dos cinemòmetres s’anaven traslladant alternativament entre els cinc emplaçaments disponibles.
Documents, fotografies, vídeos, empreses i altres continguts relacionats amb aquest element.